Gas
El gas
Les instal·lacions de gas són unes de les més reglamentades ja que és un fluït molt perillós. Una instal·lació de gas ha de ser molt estudiada. En una instal·lació d’aquest tipus s’han de tenir en compte una sèrie de consideracions:
.- el volum del local
.- la ventilació
.- el comptador de gas
.- la distribució de gas
.- les vàlvules de pas
.- els aparells a instal·lar
En el gas es diferencien tres tipus: els gasos naturals, els gasos liquats del petroli i els gasos manufacturats.
Els gasos naturals són més lleugers que l’aire, això vol dir que en cas de fuita d’aquest tipus de gas, s’acumularà a la part alta del local el sostre.
Els gasos liquats del petroli són més densos que l’aire, això vol dir que en cas de fuita d’aquest tipus de gas, el gas s’acumularà a la part inferior del local el terra.
Un local amb aparells a gas ha de tenir un volum mínim. En una instal·lació hi ha dos tipus de aparells els estancs (els quals l’aire necessari per la seva combustió l’agafen de l’exterior) i els aparells de tir obert (els quals l’aire necessari per la combustió l’agafen del local on es troben instal·lats).
>> El Gas Ciutat o manufacturat s'obté de la mescles de diversos gasos. El que es troba en majoria procedeix de la reducció del carbó d'hulla. Posseeix un baix poder calorífic i requereix de grans factories per a la seva obtenció. Actualment ja no s'utilitza.
>> El Gas Natural s'obté directament dels jaciments naturals, gairebé sempre associat als jaciments petrolífers. Gairebé no necessita de manufactura, es transporta a través d'gasoductes al llarg de grans distàncies. El gas natural que es consumeix a Espanya procedeix majoritàriament de l'Àfrica i de Sibèria: es distribueix per les xarxes d'abastament públic i el seu preu és molt competitiu en relació amb el propà i el butà. Essencialment està compost de metà; és molt més lleuger que l'aire.
>> El Gas Butà s'obté del refinament de petroli cru, per això s'anomena Gas Liquat de Petroli (GLP)
Es distribueix en envasos amb un màxim de
>> El Gas Propà també és un gas liquat del petroli. S'empra en instal·lacions centralitzades, amb un dipòsit exterior que és omplert per la companyia subministradora o s'expende en ampolles de 20kg. Aquest gas és més pesat que l'aire i té més poder calorífic que el gas butà, sense tenir problemes amb les baixes temperatures.
En zones on no hi ha xarxa de proveïment de gas natural, s'utilitza el gas propà envasat en dipòsits comunals.
Tot local ha de tenir unes ventilacions mínimes, les quals han de ser dues una en la part superior i un altre en la part inferior, i aquestes han de tenir unes dimensions mínimes.
La reixa de ventilació o sortides d'aire de les cuines
Una cuina ben equipada amb sortides d'aire o una reixeta de ventilació, és sinònim d'una cuina on podem respirar aire no viciat.
A les cuines es produeix fums i gasos tòxics que poden ser nocius per a la salut. La instal·lació de reixetes de ventilació, renoven l'aire i prevenen l'aparició d'humitat.
Tot i disposar de finestres en aquestes estades, necessitarem que l'aire flueixi correctament a través d'una reixa de ventilació.
Dissenyar un projecte de ventilació a través de reixetes i conductes d'extracció, és fonamental per eliminar gasos i males olors, facilitant la renovació de l'aire i reduint el risc d'humitat o condensació.
Per tant, en totes les cuines, independentment de si disposem d'una instal·lació de gas natural, gas butà o caldera, han de portar el seu corresponent sortida d'aire o reixeta.
Què són les reixetes de ventilació?
La ventilació natural o ventilació estàtica, és aquella ventilació que es realitzar de forma natural sense elements mecànics. Aquesta ventilació, es basa en la instal·lació de reixetes de ventilació repartits per diferents punts del nostre habitatge.
És necessari col·locar una reixa de ventilació?
Les reixetes de ventilació són necessàries en tots els edificis, tant d'obra nova com reformes. Es tendeix a pensar, que si no disposem d'instal·lacions de gas o caldera estaca en el nostre habitatge, no són necessàries. No obstant això, les reixetes de ventilació tenen la seva funció i no han de ser eliminades o bloquejades per cap moble de la cuina.
Les reixetes de ventilació són molt importants. Molts dels enverinaments per monòxid de carboni s'han produït a causa d'una mala instal lació de reixetes i conductes de ventilació.
Quan es tracta d'obres noves, hem d'instal·lar una reixeta a la part superior de la paret. Amb ella, aconseguirem que l'aire flueixi correctament i eliminem els gasos produïts en cuinar. A més, hem de disposar d'una campana extractora en perfecte estat per ajudar a l'eliminació de fums o gasos.
Tipus de reixetes
Hi ha diferents tipus de reixetes depenent de la seva funció o aplicació. Podem trobar reixetes de ventilació per a parets o falsos sostres, i reixetes de ventilació per a aparells d'aire condicionat o calefacció.
A continuació, us oferim alguns models de reixetes de ventilació que podem utilitzar per a la ventilació en habitatges.
Les reixetes d'impulsió, permeten graduar l'abast i altura de les seves lames, aconseguint que l'aire flueix correctament. Són les reixetes més utilitzades en els banys i cuines.
Les reixetes de ventilació lineal, causa del seu disseny, són les més utilitzades en sales i locals on s'hagi de tenir en compte el factor estètic o decoratiu.
CONSIDERACIONS BÀSIQUES
>> Recorda que no has de tapar ni obstruir la ventilació del lloc en què es trobi la caldera / escalfador.
>> Les reixetes de ventilació han d'estar en perfectes condicions. No les obstrueixis en cap cas.
>> Si acristalas la terrassa o estenedor, no oblidis obrir les reixetes de ventilació.
>> El tub de sortida dels gasos és fonamental per al bon funcionament dels aparells. Fes que te l'instal·li un especialista, seguint la normativa.
Recomanacions generals
Alguns elements o aparells poden millorar la seguretat de la seva instal·lació de gas, com poden ser: substitució del flexible de goma per un flexible de seguretat.
>> Cuines a gas amb sensors d'apagada de la flama en els cremadors.
>> Detectors de CO ambient i detectors de gas.
>> Instal·lació de calderes estanques en locals amb mala ventilació, en lloc de circuit obert (aquestes ultimes prohibides des del 2010).
>> Evitar utilitzar simultàniament l'extractor de la cuina i la caldera o escalfador de circuit obert.
Manteniment
Recorda que segons la legislació vigent, has de mantenir la instal·lació en perfecte estat realitzant el manteniment adequat.
>> La instal·lació només pot ser manipulada i mantinguda per personal autoritzat.
>> Davant de qualsevol anomalia avisa immediatament al teu servei tècnic oa la teva distribuïdor de gas.
Ventilació
>> Els escalfadors i les calderes han d'haver una eficaç sortida de fums.
>> La ventilació és fonamental: mantingui les reixetes de ventilació superior i inferior en perfecte estat, no les obstrueixis sota cap concepte.
>> També el tub de sortida de gasos ha d'estar en perfecte estat.
>> És important que prestis especial atenció a la flama ja que aquesta indica el bon estat de la combustió. Ha es estable, silenciosa, de color blau en el nucli i més clara a l'exterior, Si no és així, fes que revisin la instal·lació.
>> Vés amb compte que no s'apagui el foc de la cuina per algun corrent d'aire, podria estar sortint gas sense adonar-te'n.
>> Si et marxes de vacances o en absències prolongades, no oblidis tancar la clau de pas.
Si detectes olor de gas
>> No encenguis cap interruptor ni aparell elèctric, es tracta de no originar espurnes que provoquin incendi o explosió, tampoc encenguis un encenedor, llumins ni res que produeixi flama.
>> Obre les portes i finestres per ventilar l'estancia.
>> Tanca la clau general de pas, també els comandaments dels aparells i si cal truca al servei d'urgències perquè revisi la instal·lació.
Les canonades de gas mai s’ha d’empotrar en la paret.
El consum del gas el mesuren els comptador de gas i el consum es mesura en metres cúbics.
El color de la flama determina si la combustió de gas és correcta, aquest defecte és igual en una cuina o escalfador d’aigua a gas. El color de la flama quan la combustió és correcte, és de color blavosa.
Si el color de la flama te tons ataronjat llavors la combustió no és correcta.
En cas que la combustió no sigui correcte el que té que fer és:
1.- Apagar l’aparell que utilitzi de gas.
2.- Tancar la clau de pas d’aparell en qüestió.
3.- Trucar a un tècnic qualificat per a que comprovi el defecte i la seva posterior reparació.
Tota la instal·lació es realitza seguint el seu corresponent reglament:
RIG (Reglamento Instalaciones Gas) Real Decreto 919/2006 de 28 julio 2006