Electricitat
La electricitat
Abans de tot, una mica d’explicació sobre el tema de l’electricitat, que és una central elèctrica, on es genera, com es transporta...etc; i desprès una mica de morativa la qual s’ha de seguir a l’hora de realitzar una instal·lació d’electricitat, elements que constitueixen una instal·lació elèctrica i algunes qüestions de seguretat.
Què és la electricitat?
La electricitat es produeix fonamentalment en les centrals elèctriques, en la qual la funció és transformar qualsevol forma d’energia primeria ja sigui (hidràulica, solar, tèrmica, nuclear, etc.) en energia elèctrica. Per transportar la energia elèctrica generada des dels centres de producció fins els punts de consum s’utilitzen els cables els quals poden ser de coure o alumini.
Què és la electrotècnia?
La electrotècnia no es altre cosa que la electricitat aplicada, y aquesta definició engloba moltes coses. Engloba a la fabricació, la distribució o transport, els components y els aparells elèctrics. Com es pot observar, la electrotècnia és tota una disciplina dins de la ciència elèctrica.
Què és una central elèctrica?
Les centrals elèctriques són les instal·lacions productores d’energia elèctrica. Són instal·lacions on hi ha un conjunt de màquines motrius i aparells que s’utilitzen per generar energia elèctrica. Les centrals reben el nom genèric de la energia primària utilitzada: centrals tèrmiques del carbó ...etc.
On es produeix?
Segons el tipus de central elèctrica on és produeix la electricitat es poden distingir diferents tipus de centrals elèctriques depenent de la matèria utilitzada per la seva producció. A continuació en forma d’esquema és detallen les diferents centrals elèctriques més típiques segons la matèria primera.
A continuació és defineixen d’una forma general les centrals elèctriques més comuns:
Central hidroelèctrica
Central tèrmica
Central nuclear
Central eòlica
Central solar fotovoltaica
Transport de la energia elèctrica fins el punt de consum
La energia elèctrica generada en les centrals elèctriques ha de ser transportada fins els punts de consum, com les ciutats, les industries i alguns mitjans de transport. Per això, s’utilitza tirada de cable i una sèrie de transformadors que reben el nom de xarxa elèctrica.
Segons la potencia que ha de suportar el cable aquest tindrà una secció major per poder suportar la intensitat que hi circula pel conductor i aquest no és cremi i produeixi un incendi, al no poder suportar per un excés la intensitat al circular per aquest, la qual es transforma en calor.
Però això s’està acabant, ja que els actuals conductors elèctrics que s’utilitzen amb la entrada en vigor del nou reglament electrotècnic en baixa tensió és fabriquen amb més mesures de seguretat, a continuació s’anomenen dues d’elles, han de ser lliures d’hal·lògens (no produeixen el típic fum negre quan es cremen) i també han de ser no propagadors de la flama (en cas d’incendi que la flama no es propagui per aquest), aquest tipus de cables és d’obligatori us en locals de pública concurrència, sales de festes, restaurants, hospitals, col·legis, edificis d’oficines, esglésies, centres comercials, etc. encara que també es poden utilitzar en vivendes.
La instal·lació privada de electricitat comença en el quadre de protecció que va ubicat en el interior de la vivenda i a un alçada compresa entre 1,50 –
A continuació es detallen les parts que formen un quadre de protecció i control:
El interruptor de Control de Potencia (ICP) salta quan la suma de les potencia utilitzades per tots els aparells que es troben en funcionament a la vegada sobrepassa la potencia contractada.
Si es dispara amb freqüència indica que la potencia que es té contractada no és la adequada.
El Reial Decret 1454/2005, de 2 de desembre, obliga la instal·lació de l'ICP a tots els habitatges que no disposin d'ell. El calibre d'aquests són 10, 15, 20, 25, 30, 35 i 40 ampers.
El interruptor General Automàtic (IGA): serveix per protegir de sobrecàrregues o curtcircuits la instal·lació completa de la vivenda. El qual va associat a un limitador de sobretensions permanents i transitòries. Aquest és independent del ICP i no es pot substituir per aquest. El calibre d’aquests són 10, 16, 20, 25, 32, 40, 50 y 63 ampers.
El interruptor diferencial (ID): desconnecta automàticament la instal·lació quan és produeix una fuita elèctrica a terra en algun electrodomèstic o en algun punt de la instal·lació. Aquesta desconnexió del interruptor diferencial evita la possibilitat d’un accident elèctric a les persones. El calibre d’aquests són de 25, 40 ampers y sensibilitat de 30mA.
Els petits interruptors automàtics (PIA): són interruptors que protegeixen de sobrecàrregues o curtcircuits en cadascuna de les zones en que està dividida la vivenda (cuina i forn elèctric, electrodomèstics, endolls generals, il·luminació, termo elèctric i rentadora). El calibre d’aquest van de 6, 10, 16. 20, 25, 32 y 40 ampers.
En el quadre de comandament i control de la fotografia, el qual correspon a una instal·lació de electrificació bàsica i amb potencia màxima admissible de 5750 W, la qual consta dels següents elements:
Circuit 1: destinat a alimentar a els punts d’iluminació.
Circuit 2: destinat a las tomes de corrent d’us general i frigorífic.
Circuit 3: destinat a alimentar la cuina y forn elèctric.
Circuit 4: destinat a alimentar rentadora, rentavaixelles i termo elèctric.
Circuit 5: destina a alimentar tomes de corrent dels banys, així com les tomes auxiliars de la cuina.
Què és i com funciona un limitador de sobretensions transitòries i permanents?
.- Sobretensions transitòries: són pics de tensió que poden aconseguir valors de desenes de quilovolts i la durada és de l'ordre de microsegons. Els orígens d'aquest tipus de sobretensions són diversos, com l'impacte directe de descàrregues atmosfèriques sobre la protecció externa (parallamps) d'un edifici o sobre una línia elèctrica, o com la inducció de camps electromagnètics associats a aquestes descàrregues sobre els conductors metàl·lics.
D'aquesta manera, en cas de sobretensió transitòria, el protector derivarà a terra l'excés d'energia, limitant així el valor pic de tensió a un valor suportable per als equips elèctrics connectats.
.- Sobretensions permanents: A més del fenomen de les sobretensions transitòries, que pot afectar qualsevol conductor, les línies de distribució elèctrica poden transmetre un altre tipus de sobretensions, les anomenades sobretensions permanents. Es considera com a tal qualsevol augment de tensió per sobre del 10% del valor nominal eficaç durant un període indeterminat, actuant desconnectant la instal·lació elèctrica de la vivenda. Les sobretensions permanents tenen el seu origen en problemes de la xarxa de distribució elèctrica o, molt habitualment un mal connexionat o ruptura del conductor neutre.
Per tal motiu, en cas de ruptura d'aquest es produeix una descompensació en les tensions simples: la tensió que rep tota la instal·lació connectada entre fase i neutre és flotant i depèn de l'equilibri de la càrrega a la xarxa trifàsica. Un augment de la tensió eficaç pot originar l'envelliment prematur dels receptors, augments de consum o l'eventual destrucció amb el consegüent risc d'incendi. En aquest sentit desconnectaria la instal·lació elèctrica.
La seva instal·lació és obligatòria segons ITC-BT 23, REBT (Reglamento Electrotécnico para Baja tensión) Real Decreto 842/2002 de 2 agosto 2002, actualitzat segons RD560/2010 y RD1053/2014
I la seva instal·lació és obligatòria quan es fan butlletins de reconeixement de instal·lacions elèctriques, quan aquestes han esta posades en serveix abans del REBT 2002.
Si els cables no són de color blau per al neutre, verd i groc per terra, gris, negre o marró per la fase, sinó que tots són negres, vol dir que la instal·lació és antiga, a més si no té presa de terra és obligatori canviar la instal·lació completament per seguretat.
La falta de l'Interruptor General Automàtic (IGA) o del Interruptor Control Potència (ICP-M) és considerat com a falta greu o molt greu.
El que no s’ha de fer mai si algun interruptor automàtic del quadre de protecció, com s’observa en la fotografia, en aquest cas el interruptor diferencia ha esta pontejat, de la qual forma queda fora de servei i no faria la seva funció de desconnectar la instal·lació en cas de que hi hagués una fuita a terra, amb el que comportaria un perill en cas de tocar, una persona alguna part activa d’un electrodomèstic, amb la possibilitat de rebre una descarrega elèctrica.
El consum d'electricitat el mesuren uns equips anomenats comptadors, aquest consum es mesura en kW/h. Gràcies als comptadors digitals de llum que estan integrats en el sistema de telegestió, qualsevol modificació de potència contractada es fa de forma remota sense necessitat de la visita d'un tècnic.
Altres avantatges dels comptadors digitals:
.- Es redueixen els temps de tall de subministrament per avaries, ja que és més fàcil identificar el problema.
.- No hi ha lectures estimades. Totes són reals.
.- Total transparència. Aquests comptadors estan motoritzats i no poden ser manipulats.
El comptador intel·ligent: el nou comptador de llum digital
Una de les peces clau per dur a terme el nou sistema de facturació per hores és la implantació dels nous Comptadors intel·ligents o telegestionats.
Aquests nous comptadors són capaços de recollir exactament les dades del seu consum per hores i enviar-nos-les automàticament, sense necessitat que vagi cap tècnic al teu domicili a prendre la lectura o que ens la tingui d'aportar vosté. D'aquesta manera la factura serà totalment precisa i per descomptat amb lectures reals.
Caixes de connexió i derivació:
Les caixes de derivació o de connexió són aquelles que contenen les connexions de la instal·lacio elèctrica. Agafen d’una línia una o varies derivacions que alimenten diferents parts de la instal·lació elèctrica.
Per a que la connexió sigui correcta, s’ha d’utilitzar regletes o caputxons de connexió.
Llums d'emergència
Tal com s'indica en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, en la seva Instrucció tècnica complementària 28, es denomina enllumenat d'emergència a aquell que ha d'entrar en funcionament automàticament quan es produeixi la fallada de l'enllumenat general o quan la tensió d'aquest baixi a menys del 70% del seu valor nominal.
I es denomina automàticament amb tall breu a temps ≤ 0,5 segons.
La finalitat de l'enllumenat d'emergència és:
Il·luminar els senyals d'evacuació.
1.- Proporcionar l'enllumenat necessari en les vies d'evacuació de manera que les persones puguin abandonar el local amb seguretat a través de les sortides previstes per a tal fi.
2.- Assegurar que els diversos equips d'alarma i protecció contra incendis puguin localitzar i usar-se fàcilment.
3.- Permetre que es puguin dur a terme les operacions necessàries relacionades amb les mesures de seguretat.
Per tal de proporcionar una il·luminació adequada les lluminàries compliran les següents condicions:
1.- Es situaran almenys
2.- Es disposarà una a cada porta de sortida i en posicions en les que sigui necessari destacar un perill potencial o l'emplaçament d'un equip de seguretat. Com a mínim es disposaran en els següents punts:
- A les portes existents en els recorreguts d'evacuació.
- A les escales, de manera que cada tram d'escala rebi il·luminació directa.
- En qualsevol altre canvi de nivell.
- En els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos.
En el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió publicat al Reial Decret 842/2002, s'indica com a imprescindible la col·locació d'enllumenat d'emergències en tota instal·lació amb zona al públic
- Oficines i locals comercials.
- Magatzems.
- Comunitats de propietaris (ITC-BT 28)
Els llums d'emergència constitueixen un altre element a destacar dins de la prevenció i seguretat dins de les comunitats, locals i indústries. La normativa vigent estableix que els edificis han de disposar d'un enllumenat d'emergència que, en cas de fallada de l'enllumenat normal, subministri la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l'edifici, eviti les situacions de pànic i permeti la visió dels senyals indicatius de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents.
On és obligatori l'ús d'enllumenat d'emergència?
El Codi Tècnic de l'Edificació indica, en la secció SUA4, que és obligatori l'enllumenat d'emergència a:
1.- Tot recinte l'ocupació sigui major que 100 persones.
2.- Els recintes des de tot origen d'evacuació fins a l'espai exterior segur i fins a les zones de refugi.
3.- Els aparcaments tancats o coberts la construïda excedeixi dels 100m2, inclosos els passadissos i les escales que condueixin fins a l'exterior o fins a les zones generals del passadís.
4.- Els locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis i els de risc especial.
5.- Els lavabos generals de planta en edificis d'ús públic.
6.- Els llocs en els quals s'ubiquin quadres de distribució o d'accionament de la instal·lació d'enllumenat de les zones abans esmentades.
7.- Senyals de seguretat.
8.- Els itineraris accessibles.
Distancies de seguretat, volum de prohibició i de protecció:
El bany: és un punt negre de la vivenda, ja que hi ha humitat i l’aigua fa augmentar el perill d’accidents elèctrics.
Els punts que s’han de tenir en compte són:
.- No utilitzar allargadors de corrents.
.- Les bases d’endoll han de tenir el terminal de toma de terra.
.- Netejar els elements elèctrics del bany amb un drap sec i calçat aïllant.
.- Els endolls, interruptors i aparells d’il·luminació mai han d’estar a menys de
Volum de prohibició: és el limitat per plànols verticals tangents a les vores exteriors de la banyera, bany-lavabo o dutxa, i els horitzontals constituïts per un plànol situat a
Volum de protecció: Està compres entre els mateixos plànols horitzontals descrits en el volum de prohibició i uns plànols situats a la distancia d’un metre al voltant dels elements de banys anteriorment citats. En el volum de protecció no es poden instal·lar interruptors, però poden instal·lar-se preses de corrent de seguretat. S’ha de preveure una connexió a terra: per facilitar la mateixa, en endoll del termo vagi previst del citat contacte.
La cuina: un altre lloc perillós de la vivenda en quan a risc de tenir un accident elèctric, degut sobretot a la humitat de l’ambient. No tenir cap toma de corrent a menys de
Electricitat i els nens: Es convenient utilitzar tomes de corrent de seguretat, són aquelles que impedeixen la penetració d’objectes; o en el seu defecte tapes a les tomes de corrent.
En les habitacions dels nens hi ha d’haver el mínim imprescindible d’aparells elèctrics, tomes de corrent etc.
No deixar aparells elèctrics connectats o sense connectar a l’abast dels nens.
No manipular instal·lacions elèctriques en presencia de nens.
No regalar joguets que s’endollin a la xarxa elèctrica.
Ensenyar que no han de tocar els aparells elèctrics amb les mans humides o mullades.
Els efectes de l'electricitat
Els efectes de l'electricitat que es coneixen del corrent elèctric són:
.- Efecte tèrmic: Al fluir el corrent elèctric per certs materials conductors, anomenats resistius, com el carbó, es produirà calor en ells mateixos, podent construir-se, gràcies a efecte aquest, calefaccions, cuines, forns, escalfadors d’aigua, planxes, assecadors , etc.
.- Efecte lluminós: A una llum elèctrica incandescent, en fluir per la seva filament resistiu un corrent elèctric, aquest s’escalfa a temperatures altes, irradiant llum.
.- Efecte magnètic: En connectar una bobina d'un circuit elèctric, aquella produieix un camp magnètic semblant al d’un d'imant. El que origina un efecte d'atracció sobre certs metalls. Aprofitant aquest defecte es poden Construir electroimants, motors elèctrics, altveus, Instruments de mesura, etc.
.- En cas de necessitar connectar més d'un equip en un endoll, mai fer el que s'observa en la fotografia. És millor agafar una regleta d'endolls.
Informació: Quan es parla de que hi hagut, un incendi en una casa. Normalment es diu que hi ha hagut un curtcircuit i no ha s'ha disparat el magnetotèrmic o com es diu antigament no han saltat els ploms. Això no és així, la veritat és que si s'ha incendiat una casa, la causa real és que el cable no ha suportat la potència, la qual es transforma en calor i després és quan crema el cable i es produeix l'incendi.
Tota la instal·lació és realitza seguint el seu corresponent reglament:
- REBT (Reglamento Electrotécnico para Baja tensión) Real Decreto 842/2002 de 2 agosto 2002, actualitzat segons RD560/2010 y RD1053/2014
Aquest nova actualització del reglament inclou la instal·lació de punts de recàrrega de cotxes i vehicles elèctrics.