Calefacció i aire condicionat
La calefacció és el medi per la qual les nostres vivendes agafen un agradable benestar al superar les baixes temperatures, de l’ambient.
Dels divers sistemes de calefacció, el més utilitzat i acceptat per les prestacions és el format per un generador de calor (caldera), les canonades del fluït calefactor (aigua) i els emissors de calor (radiadors) que adequadament instal·lats en cada punt de la vivenda la doten de un confort desitjat.
Les canonades del fluït calefactor (aigua) han d’aïllar-se al passar per zones no calefactades o quan estan a una temperatura inferior a la que hi circula per ells.
Els elements o parts principals d’un sistema de calefacció són:
.- Generador de calor.
.- Distribució de la calor.
.- Emissor de calor.
Per la forma de generar la calor, podem distingir els següents tipus:
.- Per elèctrica energia
.- Per combustibles sòlids, líquids i gasosos.
.- Per energies alternatives.
Atenent al fluid tèrmic que distribueix la calor:
.- Per aigua calenta.
.- Per vapor d’aigua.
.- Per aire calent.
.- Per plaques ceràmiques.
.- Per olis tèrmics.
Segons les característiques de l’emissió de calor, es poden distingir aquests tipus:
.- Per radiació.
.- Per convecció
Tipus d’instal·lació:
1.- Instal·lacions individuals. Són aquelles en les que la producció de calor és independent per cada usuari.
.- Per energia elèctrica.
.- Calefacció per combustibles líquids o gasosos.
2.- Instal·lacions col·lectives. Són aquelles, centralitzades, en que la producció de calor serveix a un conjunt d’usuaris dins del mateix edifici.
3.- Instal·lacions centralitzades. Són instal·lacions en les que la producció de calor es realitza una central des de la qual s’aporta l’energia tèrmica 1a diversos subsistemes o unitats terminals per mitjà d’un fluid portador.
Segons el reglament aquest confort ha de ser: 21ºC a 23ºC de temperatura i de 40% a 50% de humitat.
Hi ha dos sistemes de circulació d’aigua en els sistemes de calefacció:
- gravetat per l’efecte físic per l’escalfament de l’aigua. La circulació per gravetat, funciona sota el principi de la diferència de densitats de l'aigua a diferents temperatures. Per tal que la força motriu sigui suficient, per a una bona circulació, es precisa treballar amb alts salts de temperatura entre l'anada i la tornada, com a mínim de 20ºC.
Aquest sistema pràcticament ja no s'usa.
- forçada a base de bombes d’acceleració. La circulació de l'aigua calenta es realitza, actualment, en totes les instal·lacions mitjançant circulació forçada a través d'una bomba.
Hi ha dos sistemes d'instal·lació:
.- Sistema monotubular: En el sistema monotub l'aigua va i torna, des del generador als emissors de calor, per una sola canonada, que realitza el recorregut generador - emissor - generador, denominat circuit en anell. Aquest sistema s'utilitza principalment en instal·lacions petites, de fins a 5 radiadors disposats en anell. L'aigua arriba als radiadors a temperatures més baixa com més lluny estiguin del generador de manera que cal sobredimensionar els més allunyats.
.- Sistema bitubular: El sistema bitubular utilitza 2 canonades, un d'impulsió que condueix l'aigua del generador fins als emissors i una altra de retorn que va recollint l'aigua, ja més freda, dels emissors i la torna al generador. Aquest és el sistema usualment usat tant en instal·lacions de bateries d'aigua calenta com en les de radiadors, per la seva versatilitat i facilitat de regulació.
D'aquest sistema es distingeixen dues variants, retorn simple i retorn invertit.
Elements i accessoris dels radiadors instal·lació monotub i/o bitub:
Vàlvula Radiador Bitub
Vàlvula Radiador Monotub
Detentor
Tap Purgador Automàtic
Suport Radiador
Hi ha equips que només produeixen calefacció i equips mixtes que produeixen a la vegada calefacció i aigua calenta sanitària quals porten un acumulador. En cas d’utilitzar un sistema mixta, quan el sistema se li demana producció d’aigua calenta desconnecta la producció de calefacció ja que tenen la prioritat de la producció d’aigua calenta sanitària abans d’escalfar la vivenda.
Degut a que l’aigua està calenta aquesta pot proliferar la bateria de la legionel·la, per això és important acumular l’aigua a 60ºC ja que a partir d’aquesta temperatura la bactèria es destrueix, no seria convenient de portar al menys un parell de cop a l’any la temperatura de l’aigua a una temperatura de 75ºC per a fer una neteja total de la famosa bactèria.
En temperatures inferiors la bactèria de la legionel·la es reprodueix en condicions molt favorables o romandre latent, d’aquí ve el acumular l’aigua a 60ºC com a mínim, norma UNE 100030.
Degut a la gran varietat de calderes, es permeten tot tipus de solucions per adequar les instal·lacions a les característiques de la vivenda, a la seva ubicació, a la facilitat o garanties de subministrament de combustible ja sigui gas o gasoil.
Els diversos models de radiadors ofereixen moltes solucions estètiques i econòmiques per a qualsevol projecte per exigent que sigui. Una amplia gama d’accessoris (cremador, circuladors, vàlvules de reglatge, aparells de control, dipòsits d’expansió, purgadors, etc.) complementen la instal·lació donant seguretat de funcionament al menor cost i proporcionat el manxin de benestar amb el mínim consum de combustible.
Dintre del manteniment de les calderes de gasoli s’ha d’esmentar la reparació dels cremadors i la neteja de la càmera de combustió, xemeneia sortida de productes de la combustió, que la regulació de l’aire i del gasoli sigui la correcta. Ja que si aquesta no es la correcta la quantitat de gasoli consumit per escalfar la vivenda pot ser superior i es mira el fum que surt per la xemeneia tindrà un color negrós amb la qual cosa vol dir que la combustió no es fa correctament, al tenir el filtre de l’aire brut o qualsevol altre cosa defectuosa.
Les instal·lacions de calefacció han de treballar a una pressió de 1.5 bar.
Important: ademés dels purgadors en els radiadors, és necessari instal·lar també un purgador automàtic, de tipus boya, en el punt més elevat de la instal·lació (canonada o col·lector) tant enel circuit d''anada com en el retorn.
La climatització és el medi per el qual les nostres vivendes agafen un agradable benestar al baixar la temperatura interior, de l’ambient.
Les condicions de disseny han de ser:
|
Estació |
Temperatura operativa ºC |
Humitat relativa % |
|
Estiu |
|
|
|
Hivern |
|
|
El sistema més utilitzat per climatitzar una estança de la vivenda és el split paret, dit d’una altre forma consta de dos aparells un que s’instal·la a l’exterior i un altre que s’instal·la a la zona a climatitzar.
El sistema utilitzat és la bomba de calor que en un mateix sistema es pot produir aire calent i aire fred invertint el cicle.
Els equips actuals utilitzen la tecnologia INVERTER, amb una tecnologia que pot aconseguir fins a un 30% més de rendiment, al rendiment nominal indicat en la placa de característiques, s’estalvia energia evitant els pics de consum generat per l’arranc del compressor. S’ajusta millor la temperatura seleccionada, reduint les oscil·lacions de temperatura.
Els equips d’aire condicionat i sistemes de climatització utilitzen gasos refrigerants ecològics R-
Degut a la gran varietat d’equips de climatització que hi ha al mercat, són molts els muntatges sobre aquest tipus d’instal·lació que es poden realitzar, hi ha equips 2 x 1 (1 equip exterior i 2 interiors), 3 x 1 (1 equip exterior i 3 interiors) i 4 x 1 (1 equip exterior i 4 interiors).Per les instal·lacions de més envergadura, hi ha els equips que s’utilitzen per realitzar la climatització de les estances mitjançant conductes construït de fibra o xapa, quan es realitza aquest sistema els conductes han de tenir una secció per moure l’aire necessari per poder climatitzar la vivenda. Els conductes poden tenir secció rectangular o circular.
La sortida de l’aire en un sistema de conductes es realitza per reixes de difusió aquestes poden ser rectangulars (la seva instal·lació es realitza en les parets) o difusors rodons (la seva instal·lació es realitza en el fals sostre).
La interconnexió entre els equips es realitzat mitjançant tub de coure frigorífic degudament aïllat per al circuit del gas refrigerant i mitjançant conductors elèctrics per la part elèctrica d’aquest.
Màquina de conductes d’aire acondicionat. La màquina interior normalment s’instal·la en el fals sostre del bany. El control de la temperatura i canvi de cicle (calor i/o fred) es realitzada a traves d’un termostat cablejat que va connectat a la màquina interior.
Totes les instal·lacions es realitzen seguint els seus corresponents reglaments.
- RITE (Reglamento Instalaciones Térmicas en Edificios) Real Decreto 102/2007 de 20 julio de 2007